Entrevista publicada en catalán.
Òscar Elvira, professor de la UPF i gestor de sicavs, acaba de publicar juntament amb Xavier Puig el llibre Comprender los productos derivados. Les seves explicacions sobre el mercat secundari remeten a l’economia quotidiana -assegurances de cotxe-, les catàstrofes mundials -terratrèmols a Xile-, les inversions domèstiques -compres de pisos- i les dels estats -adquisició de petroli d’Espanya a 100 dòlars el barril just abans que caiguessin els preus-. Aquest economista en treu una conclusió: “Si l’economia especulativa estigués més controlada, tot aniria millor”.
Què és un derivat?
Un contracte entre dues parts que intenten o cobrir-se o reduir el risc d’una transacció. Si ets productor de petroli tens un risc: que el preu caigui. Davant la incertesa, fas un contracte que t’asseguri no produir per sota preu. Els especuladors són gent molt simpàtica per al mercat.
Així, els derivats parteixen de la necessitat de reduir la incertesa.
L’especulador és una persona que intenta guanyar molts diners en un temps molt reduït. El que fa és assumir el risc que un altre no vol. Els especuladors són imprescindibles perquè els mercats funcionin bé. Però això no vol dir que no hi hagi gent que utilitzi l’especulació per fer mal: vols carregar-te el preu del petroli i comences a impulsar-lo a la baixa. Si ningú et frenés, podries fer una destrossa.
¿La gent que té aquest tipus de productes està ben informada?
No. Tots els dipòsits estructurats i els fons garantits estan plens de derivats, i la gent no ho sap. Si has comprat un fons que et garanteix un rendiment del 3% en un moment en què els tipus estan donant l’1%, ¿què hi ha d’haver perquè et garanteixin un 3%? Derivats. La gent es pensa que és el banc, que ha fet màgia per convertir un 0,5% en un 5%.
¿Expliquen prou les entitats què són aquests productes?
El client està advertit, no podem negar una cosa que està escrita. En un derivat hi ha opcions de guanyar molt, de no guanyar o de perdre.
La CNMV ho controla prou?
Avisa constantment. Del tema de Rumasa la CNMV en va advertir mil vegades i va passar igualment. El problema és que la gent no acaba d’escoltar els riscos. Però no és cosa dels quatre que no en saben, això passa en tots els nivells.
Quin percentatge de gent té productes derivats sense saber-ho?
Del 100% de la gent a Espanya, el 60% no estalvien. Sobre aquest 40%, el 25% de la gent deuen estar en productes d’aquest estil sense saber-ho. Per tant, un de cada deu.
Quins productes tenen més risc?
Els meus pares van al banc amb una llista amb el que no han de contractar: ni estructurats, ni fons garantits, ni preferents, ni subordinades. Per assumir el risc, prefereixo que comprin alguna cosa que puguin entendre: que si ho compren i cau, hi perden.
Qui són els mercats? Sovint se’n parla en termes pejoratius.
El mercat som tu i jo. Els mercats són llocs on els que tenen excedent de diners intenten obtenir un rendiment i els que tenen necessitats hi busquen finançament. Quan se’n parla en sentit pejoratiu, es parla del mercat secundari, on algú utilitza un cert poder per moure els preus amunt o avall. Quan vas al casino, la possibilitat d’èxit és petitíssima, però no és una estafa, és un joc.
Recomana entrar en borsa?
Sí. ¿Deixo els meus diners als estats, cada cop més endeutats? ¿A les famílies, que potser no me’ls poden tornar? No: a les empreses. Fa un parell d’anys que el podi de Forbes roda entre quatre noms: Bill Gates, Amancio Ortega, Carlos Slim i Warren Buffett. Són accionistes. Als alumnes els dic que una cosa és risc i una altra volatilitat. El risc és la probabilitat de perdre diners, la volatilitat és que un valor pugi o baixi. La borsa és molt volàtil, però no té per què ser arriscada. I si tinc accions de Volkswagen i estic nerviós, què puc fer? Comprar derivats.
Entrevista publicada en Diari Ara
Escribir comentario