Austeritat: paraula simpàtica o antipàtica?

És austeritat una paraula simpàtica o antipàtica? Avui dia, segurament, la majoria respondria: “molt antipàtica”. Que curiós! Entre tots hem aconseguit convertir un terme positiu en negatiu. Llavors, si austeritat és un concepte percebut com a antipàtic, balafiament, el terme oposat, haurà de considerar-se com a molt simpàtic. Dubto, en canvi, que en la vida real els pares responsables inculquin als seus fills el malbaratament i desaconsellin l’austeritat.

És veritat que certes variables econòmiques com a estalvi, despesa o inversió, en algunes circumstàncies, no es regeixen sota les mateixes consideracions si es tracten de forma pública que privada. No sempre els exemples microeconòmics, d’una família per exemple, serveixen per explicar i entendre conceptes macroeconòmics. L’estalvi, per exemple, és una virtut privada que, en generalitzar-se, pot arribar a convertir-se en un vici públic. Si tots estalviem, qui gastarà? Però arribats al punt en què estem, potser als estats del sud d’Europa els vindria bé avui recuperar la sensatesa que una família amb sentit comú aplica a les seves finances.

El més que provat malbaratament públic i privat ocorregut en la primera dècada del segle XXI… és el bon camí que mai no hauríem hagut d’abandonar i al qual hauríem de tornar? L’enorme endeutament públic i privat que es va destinar a poliesportius inútils, a trens deficitaris, a aeroports fantasmes, a promocions excessives i a altres usos inconfessables, va ser culpa de la Sra. Merkel i del Sr. Draghi? Podem culpar el BCE o Alemanya d’això? Ho vam fer malament. Nosaltres ho vam fer malament. No van ser els nostres socis de la UEE els qui van crear una cultura laxa en la política de supervisió, ni van venir a mentir i a defraudar per nosaltres, ningú no ens va exportar la seva corrupció. Per a això ja ens bastàvem.

Els nostres socis del nord ens van ajudar i ens van prestar els diners a un preu simbòlic. El Banc Central Europeu ens està regalant temps per anar canviant. Segur que no estan lliures de culpa i que aquestes ajudes en major o menor mesura els eviten mals majors. Segur que ells van fer coses mal fetes, sens dubte, però aquesta precisament no.