Fa més o menys un mes, veiem als mitjans com la farmacèutica Grífols traslladava part del seu negoci a Irlanda. El motiu del trasllat és obvi, la cerca d’una menor pressió fiscal que Irlanda ofereix sense complexes a qui vulgui gaudir-ne.
Ara observo com aquesta política, que es va titllar d’antipatriòtica, es repeteix amb una altra farmacèutica com és Pfizer que també ha anunciat el seu trasllat a terres irlandeses.
Independentment la complexitat jurídica de la operació, de que ens parlin de fusions inverses, del Double Irish i el Dutch Sandwich dels Tax Deals a Luxemburg el que caldria és analitzar en profunditat i amb una certa distància què està fallant en aquesta economia globalitzada i quines solucions es poden trobar per fer el que el sentit comú ens mana, que tothom pagui impostos on els hauria de pagar.
En primer lloc caldria identificar el problema i no centrar-nos en la conseqüència.
Que grans empreses multinacionals es traslladin a territoris on, dins de la legalitat, es poden pagar menys impostos és quelcom lícit i fins i tot diria que una obligació de les empreses.
Les empreses es deuen als seus accionistes que en són propietaris (tant se val si l’accionista és l’Amancio Ortega o una àvia que inverteix 500 euros a borsa). Les empreses cerquen maximitzar els beneficis per crear valor pels seus accionistes i si poden estalviar-se el 39% d’impostos que pagarien als Estats Units i passar a pagar-ne el 12,5% a Irlanda perfecte. Si poden pagar-ne menys, millor.
Pfizer, com moltes altres empreses traslladarà la seu de direcció a Dublin per motius fiscals. De fet us recomano fer una mica de ‘turisme fiscal’ si aneu a Irlanda, i fer una volteta pel l’anomenat ‘Districte Financer’ de la ciutat. Veureu la quantitat d’empreses que s’hi han establert i podreu comprendre la magnitud de la conseqüència.
I dic conseqüència perquè en el fons que les empreses es traslladin a Irlanda no és un problema si no la seva conseqüència.
Siguem honestos amb nosaltres mateixos. Si tinguéssim la possibilitat de pagar menys impostos de forma legal, ho faríem? Jo si.
Ens podem omplir la boca amb gestos de solidaritat, d’ètica i similars però evitar pagar impostos dins de la legalitat és lícit.
Quins de vosaltres teniu un pla de pensions? quins poseu els vostres estalvis en fons d’inversió? quins desgraveu de la hipoteca de l’habitatge habitual? Tot això ajuda a pagar menys impostos suposo que ho sabeu, i ho fem perquè és legal.
En una altra escala, és el mateix que fan les empreses.
Quin és doncs el problema?
Jo crec que el problema és de concepte.
M’explicaré. El sistema fiscal dels països desenvolupats és un sistema basat en l’economia de finals del segle XIX i essencialment del segle XX. Una economia basada en transaccions comercials físiques on les mercaderies es transportaven d’un lloc a l’altre i que quedaven aturades a les fronteres on es feien pagar aranzels. Aquest sistema fiscal global es complementava amb l’aplicació d’impostos al consum (com el nostre IVA) i una imposició sobre el benefici de les empreses (Impost sobre Societats) i de les persones (Impost sobre la Renda).
El món ha canviat des de llavors, i ho ha fet molt. El problema neix amb el desenvolupament de l’anomenada economia digital i les noves tecnologies. Avui en dia una empresa pot controlar el seu negoci des d’una seu única. Ja no necessita tenir delegacions arreu del món amb venedors, oficinistes, comptables, personal administratiu, encarregats de magatzem…. tot allò que els nostres avis haguessin considerat imprescindible per vendre a un altre país es pot fer còmodament assegut a un despatx situat, per exemple, a Irlanda.
Una bona pàgina web, els emails, l’Skype, els PDF’s i moltes altres eines digitals són les que han provocat el canvi, aquest gir inesperat al que els països i les legislacions fiscals no s’han adaptat.
Sembla que la OCDE comença a adornar-se’n i ha creat el projecte BEPS (la traducció vindria a ser evitar la deslocalització de beneficis, més o menys) que difon amb un vídeos que més proposar una solució real al problema , ens refrega per la cara les seves conseqüències. Els podeu veure aquí i aquí.
Té solució el problema? Jo crec que sí.
Crec que la solució passa per assumir que aquest model fiscal obsolet que apliquen els països desenvolupats ja no serveix i repensar-lo. Entendre on es generen el beneficis realment i refundar les bases de la fiscalitat internacional que permetin a cada territori rebre el que li correspon. Tots els països s’hi han de posar a l’hora, no valen accions individuals. En una economia globalitzada, la solució ha de ser global.
Mentre la solució arriba, la viagra canvia de color i es torna verda.
Només falta ara que posin un trèvol de tres fulles a les seves pastilles.
Article publicat al blog ara.cat
Si t’ha agradat aquest article, et convidem a que miris també sobre economías enfermas i salud económica de un país.
Escribir comentario